Poesía

TONI PLANELLS (Si llegas y encuentras la casa vacía)

 

Si llegas y encuentras la casa vacía,

abre las ventanas y que corra el aire,

quizá el aire hará más ligera la ausencia,

y la tarde pase más ligera.

Vaya donde vaya, allí estás tú y está tu presencia,

dondequiera que esté, me acompañas;

me resuena tu corazón en las entrañas,

latido continuo de tranquila cadencia.

 

Yo no sé qué es la sustancia y qué la existencia.

¿No va todo junto? ¿Dónde está la diferencia?

No tengo elementos bastantes, no puedo responder.

Una vez trillado, ¿añora el trigo la paja?

 

Si es esencial, ¿quiere decir que tiene esencia?

Lo que es básico, ¿también es fundamental?

Me elevo con las preguntas, vertical;

ante el Amor, me inclino con reverencia.

(Versión: Javier Parrilla Romero)

TONI PLANELLS (Si arribes i trobes la casa buida)

 

Si arribes i trobes la casa buida,

obre finestres i que corri l’aire;

potser l’aire farà més lleu l’absència

I l’horabaixa passi més lleugera.

 

Vagi on vagi hi ets tu i és ta presència;

onsevulla que sigui m’acompanyes;

em ressona el teu cor a les entranyes,

constant batec de tranquil-la cadència.

 

Jo no sé què és substància i què, existència.

No va tot junt? On és la diferència?

No tinc prou elements, no puc respondre.

Un cop batut, enyora el blat la palla?

 

Si és esencial vol dir que en té l’essència?

El que és bàsic, també és fonamental?

M’enfilo amb les preguntes, vertical;

Davant d’Amor, m’inclino amb reverència.